Quan parlem d’addiccions s’acostuma a visualitzar l’addicció als tòxics. Heroïna, cocaïna, alcohol, tabac, per exemple. També és relativament coneguda l’addicció al joc, a les màquines escurabutxaques, al casino, les apostes… I també parlem d’addicció, per exemple, a internet, al sexe o a la pornografia. El patró addictiu es reprodueix de la mateixa manera que a les addiccions que s’ha anomenat al principi, no es pot aturar el consum creixent i dependent, tot i les repercusions perjudicials que se’n deriven: generen un malestar important en la vida de qui ho està vivint, i la desesperança i desconfiança en qui hi conviu. No poder-se’n estar, minimitzar riscos (de parella, laborals…), minimitzar conseqüències, no parlar-ne honestament amb ningú, ocultar-ho, dir-se mil vegades que és l’últim dia… i sempre hi ha un nou següent últim dia. Un autoengany sense fi. Un busca una sortida al laberint, esperant fer un clic i quedi tot resolt. I no hi ha clic, no hi ha sortida del laberint. Un aconsegueix deixar-ho quan no veu el laberint.

De vegades no cal ser addicte per tenir problemes per exemple amb la beguda. Beure de forma impulsiva i excessiva, encara que sigui ocasionalment, et converteix en vulnerable, perds el control. Potser buscaves un trampolí per atrevir-te a passar-t’ho bé, seduir algú… Sigui com sigui, l’endemà entren els remordiments, la buidor, la soledat, la ràbia, la tristesa, juraments de no tornar a beure… I pot ser amb l’alcohol, amb el joc, amb la cocaïna….