L’ansietat és una reacció natural davant de situacions noves o reptes (socials, laborals, educatius…) i que ens afecta de forma global. Té una important funció bàsica de supervivència: és un sistema d’alerta que s’activa quan es percep un perill o una amenaça, i que ens permet d’afrontar-les.

És molt normal preocupar-se quan les coses van malament o tot es complica i ens és estressant. Però si les preocupacions són desbordants, pots tenir la sensació que dominen la teva vida. Si passes massa estona preocupat o nerviós, o tens dificultats per dormir dies seguits, si t’enfades fàcilment, si et costa concentrar-te i connectar amb el que passa al teu voltant, si et sents culpable de massa coses, quan el “i si…?" és habitual en els teus pensaments, direm que deus estar tenint símptomes d’un problema d’ansietat. L’ansietat ens apareix en forma de pensaments sempre negatius sobre el futur que vindrà, proper o llunyà, prenent forma de por, de temença que volem evitar. Aquesta ansietat pot manifestar-se de diverses maneres, com explico a continuació, per separat o conjuntament.

Tenir una ansietat que es dispara fins al punt de tenir la sensació que no pots ni respirar, que t’ofegues, que perds totalment el control de la situació, que pots caure d’un moment a un altre. És tan potent que ens entra por de tenir-ne de nou, por de la por. I es pot produir en espais on hi ha més gent (normalment molta gent) o grans espais, i només vols fugir d’allà, i no tornar-hi mai més, i així progressivament a cap situació que se li pugui semblar.

Una altra forma és sentir una ansietat persistent, com un motoret al cap, que et fa estar controlant tot el teu entorn, que estàs pendent de tothom, que et costa desconnectar de tot, que pateixes de veritat sempre que algú arriba tard o perquè no li passi res durant el trajecte o…

Potser l’ansietat “t’obliga" a comprovar, repassar, comptar, netejar o fer una i moltes vegades la mateixa acció, encara que sàpigues que probablement no té massa sentit patir pel que pateixes, no te’n pots estar. I amb el temps, menys te’n pots estar, tot és ple de “i si…?", t’hi sents com enganxat, no pots parar, cada vegada més insegur, i l’ansietat és immensa.

Després de viure una situació molt impactant poden tornar-te imatges, tenir malsons, sensacions corporals molt semblant a les sentides en aquell moment, sobresalts, estàs molt vigilant, i poc a poc evites qualsevol cosa que puguis relacionar amb aquell fet.

I he de parlar també de les pors concretes, les fòbies, que poden ser a animals, a elements de la natura, a colors, i a qualsevol cosa, fins i tot a estar amb gent.