Hi ha múltiples situacions que passen poques vegades a la vida, però que ens poden deixar epremta per a tota la vida. La tasca del psicòleg d’emergències és intervenir en els primers moments en què es produeix una situació potencialment traumàtica, com poden ser accidents amb múltiples víctimes, morts d’infants i nadons… (i totes les situacions explicades en l’apartat de trauma psicològic) i ajudar a gestionar-les.

El psicòleg que treballa en les emergències, ho fa sota el model d’atenció psicològica en crisi els primers moments després de l’incident crític. El psicòleg té la capacitat de discernir entre les reaccions que entren dintre del paràmetre de la “normalitat en un moment així" i les reaccions sobre les que s’ha d’actuar per ser potencialment perjudicials. No es tracta de voler consolar o donar ànims, es tracta d’ajudar a les persones (i a les persones del seu entorn) a entendre les reaccions que estan vivint, a restablir les seves capacitats d’afrontament: cadascú té la seva pròpia manera d’abordar les dificultats, tothom té els seus propis recursos.

També cal ajudar a connectar les persones amb la seva xarxa social, familiar… Ja que mantenir les relacions actives permet la connexió amb la realitat. El psicòleg mira també de minimitzar els efectes adversos que poden aparèixer en les persones, famílies i col·lectius afectats, prevenir o disminuir el risc de complicacions psicològiques o amb l’entorn. La idea final és afrontar l’inici del dol o processament de l’experiència.

El psicòleg també facilita pautes de com donar males notícies, de com dir-ho als nens, a les persones vulnerables, als familiars que viuen lluny… de com preparar els dies posteriors, de si “el meu fill no plora" o “no para de plorar", de com superar les nits que es fan eternes sense dormir, de quan tornar a la feina o a l’escola, de preparar comiats simbòlics, els tanatoris… i qualsevol dubte per resoldre els molts moments que s’haurà d’enfrontar en endavant. El psicòleg entén les víctimes, les respecte el seu espai, les seves conductes, els seu silenci o els plors amb i això que sembla tan evident, és alhora tan excepcional en una situació així.