Les relacions de dependència són el dia i la nit, el tot i res de les relacions. I l’autoengany és permanent, i necessari per no patir. Però no pots deixar de patir. Només pensar que et poden deixar, que et deixaran en qualsevol instant, que no ets prou per a l’altre et consumeix. I ho vas negant, i ho vesteixes tot inventant nous projectes per fer, noves il·lusions. No poder viure plenament, voler ser el que penses que l’altre vol que siguis… I obres els ulls i no saps com deixar-ho, ho intentes però l’altre sempre sap com fer-te’n desdir… Un no parar, un no viure.