En el terreny de les relacions sexuals hi ha gent que gaudeix plenament, sí. Plenament, dic. Però no són la majoria de les persones. Acostuma a ser un tema una mica complicat per a molts. Sigui per dificultats d’arribar a l’orgasme elles o ells, per acabar massa ràpid ells, per haver perdut el desig elles o ells, i es comença a fingir, a posposar, a acceptar mínims… Desbloquejar el cap, parlar, acceptar, demanar, perdre la por… quin gran remei. Parlar de sexe amb la parella és sovint incòmode, per no ferir l’altre, per no saber què dir, o per vergonya, i perquè sovint costa força demanar què es vol… Ens podem sentir egoistes o que demanem massa o coses rares. Sovint és més fàcil donar que rebre, o rebre que donar… Però és una activitat de dos, un joc de dos. De dos. I plaent. I la victòria no és l’orgasme, la victòria és el joc, el camí, ser allà i compartir, sentir l’altre, sentir-se un. Això.